Usuario:    Contraseña:   
 L'arxiu de Dénia col·labora amb la genealogia / El archivo de Dénia colabora con la genealogia

ARXIU DE DÉNIA


Projecte: Busca els teus Avantpassats

Història de les famílies de Dénia

L'Arxiu Municipal de Dénia ofereix un servei gratuït de recerca de la història familiar dels deniers per a construir els arbres genealògics.

Gràcies a la col·laboració de la Parròquia de l'Assumpció, hem digitalitzat els llibres de batejos, matrimonis i defuncions, que es poden consultar des de l'any 1557 en avant. En els llibres sacramentals trobaràs noms i cognoms, parents, poblacions de procedència i en alguns casos, fins i tot, la professió.

Horari:
Horari d'hivern (de 15 d'Octubre a 15 de Juny)
De dilluns a divendres de 8:00 a 15:00 hores
I dimecres vesprada de 17:00 a 19:30 h

Horari d'estiu (15 de Juny a 15 d'Octubre)
De dilluns a divendres: de 08:00 h a 15:00 h

I----------------------------------------------------------I

Proyecto: Busca tus Antepasados


Historia de las familias de Dénia

El Archivo Municipal de Dénia ofrece un servicio gratuito de búsqueda de la historia familiar de los dianenses para construir los árboles genealógicos.

Gracias a la colaboración de la Parroquia de la Asunción, hemos digitalizado los libros de bautizos, matrimonios y defunciones, que se pueden consultar desde el año 1557 en adelante. En los libros sacramentales encontrareis nombres y apellidos, parientes, poblaciones de procedencia y en algunos casos hasta incluso la profesión.

Horario:
Horario de invierno (de 15 de Octubre a 15 de Junio)
De lunes a viernes de 8:00 a 15:00 horas
Y miércoles tarde de 17:00 a 19:30 h
Horario de verano (15 de Junio a 15 de Octubre)
De lunes a viernes: de 8:00 h a 15:00 h

domingo 21 octubre 2012 - 00:23:59    modo impresión 

 Genealogia genètica


Projecte d'estudi genealògic genètic de l'Institut de biologia evolutiva. CSIC-UPF


En què consisteix el projecte?

En el genoma, un dels cromosomes, el cromosoma Y, té un comportament únic: en tenen només els homes i es passa de pare a fill. De fet, determina la masculinitat. Els cognoms tenen un comportament semblant: encara que en tenen homes i dones, els cognoms que s’acaben transmetent són els dels homes: els néts d’una dona no portaran el seu cognom.

El sistema actual, amb un nom personal i un o dos cognoms que marquen el llinatge s’estableix a la baixa edat mitjana, encara que no se sistematitza fins molt després.

No tots els cromosomes Y són iguals: hi trobem un tipus de variació que s’acumula lentament (els anomenats haplogrups) i que es troba en freqüències diferents en poblacions diferents, mentre que altres variants muten molt més de pressa i són pràcticament particulars d’un individu o una família.

Ens proposem utilitzar la variació en el cromosoma Y per a estudiar els cognoms catalans, valencians i balears. Hem seleccionat 50 cognoms, dels quals pretenem analitzar el cromosoma Y en 50 homes, per tal de respondre les preguntes que detallem en l’apartat següent.

Aquest projecte està dirigit per Francesc Calafell, David Comas i Jaume Bertranpetit, i ha estat finançat per l’Institut d’Estudis Catalans.


* Quins són els seus objectius?


Volem respondre les següents preguntes:

Per què hi ha cognoms més freqüents que altres? En la població, trobem alguns cognoms molt freqüents (Ferrer, Soler, Serra, Vila) i altres molt més rars (Danés, Balasch, Casajuana, Llach). Podria ser que els cognoms més freqüents hagin estat fundats més vegades: a cada poble hi havia un ferrer, per exemple. Amb l’estudi del cromosoma Y, podem identificar grups d’homes descendents possiblement d’un mateix fundador del cognom, comptar quants fundadors pot tenir un cognom i relacionar-ho amb la seva freqüència.

Amb quina freqüència cognom i cromosoma Y no s’hereten junts? L’adopció, la falsa paternitat, canvis de cognom o l’herència del cognom matern separen la transmissió del cognom de la transmissió del cromosoma Y. L’estudi genètic dels cognoms pot permetre de quantificar aquests fenòmens.

Quin és l’origen al Principat dels cognoms valencians i dels llinatges balears? O, al contrari, quins cognoms poden tenir un origen autòcton? Alguns dels cognoms que hem triat són especialment freqüents a les Balears (Melis, Maymó, Salom, Cabot, Calafell, Pons, Moragues, Guasch, Cardona, Gual, Massot, Nadal, Alemany) o al País Valencià (Nàcher, Raga, Albert, Pitarch, Estruch, Alemany, Taberner, Ros, Adell). S’hi van originar in situ? O van ser portats per repobladors? en aquest cas, quin n’era l’origen al Principat? Comparant els cromosomes Y, és possible que podem contestar aquesta pregunta

Eren germànics els fundadors de cognoms patronímics germànics? Molts cognoms catalans eren antics noms de pila, com Andreu, Miquel, Albert, Robert. Molts d’aquests cognoms patronímics són germànics, però altres són llatins o fan referència a personatges bíblics. Volem comparar cinc patrònims germànics (Armengol, Ricart, Gual, Albert, Robert) aparellats per freqüència amb cinc patrònims (pre)llatins (Fortuny, Adell, Reixac, Oriol, Miquel), per tal d’esbrinar si els fundadors de cognoms patronímics germànics eren ells mateixos d’origen germànic

Hi ha cognoms d’origen clarament àrab o hebreu. Eren nordafricans o jueus els seus fundadors? Lingüísticament, sembla clar l’origen àrab de cognoms com Gasull, Moragues, Nàcher o Melis, o hebreu de Maymó, Estruch, Salom i Massot. És possible verificar si els fundadors d’aquests cognoms eren nordafricans o jueus. Hem inclòs també en aquest apartat Vidal, del que el postulat origen jueu és força dubtós.
Podem comprovar l’origen geogràfic dels cognoms gentilicis? És a dir, els Danés eren danesos? Els Alemany, alemanys? Els Guasch, gascons?


* Qui hi pot participar?
Qualsevol home major d’edat que porti com a primer cognom un dels de la llista de 50 cognoms, a menys que un familiar directe (germà, pare, avi, fill, nét, oncle, nebot, cosí primer) portador del mateix primer cognom ja hi participi. La participació és voluntària i gratuïta.


* Quina informació obtindré?
Cada participant rebrà un codi personal que no serà revelat a ningú més. Amb aquest codi, podrà conèixer el seu haplogrup i haplotip que serà comunicat en aquesta web. L’haplogrup dóna informació de l’origen del cromosoma Y. Un cop completat l’estudi de cada cognom, cada participant podrà veure la seva relació amb els altres participants, dels quals, però, només en coneixerà l’origen geogràfic.


* Com s’hi pot participar?

Si esteu interessats a participar-hi, escriviu-nos (cognoms@upf.edu), tot adjuntant el formulari de dades emplenat. A continuació, us enviarem a casa un recipient on haureu de recollir una mostra de la vostra saliva tot seguint les instruccions que us enviarem, i un full de consentiment que haureu de signar. A continuació, caldrà que ens envieu la mostra i el consentiment a l’adreça postal que us indicarem.


martes 09 octubre 2012 - 20:52:49    modo impresión 

 Apertura del curso de la Academia Valenciana de Genealogía y Heráldica


Conferencia de apertura del curso 2012-2013 de la Academia Valenciana de Genealogía y Heráldica:


“Títulos Nobiliarios otorgados por el Rey Don Juan Carlos I”


a cargo del Ilmo. Sr. Don Fernando de Benito y Alas, Vicedecano y Académico de Número,


el día 19 de octubre a las 19’00 horas,


en el Salón de Actos del Museo de la Ciudad, Plaza del Arzobispo, 3 (Valencia).


lunes 08 octubre 2012 - 21:46:32    modo impresión 

 Carta Puebla de la Font de la Figuera


LAS PROVINCIAS: 05-10-2012

La Font de la Figuera celebra 700 años de su Carta Puebla.

El primer teniente de alcalde de La Font de la Figuera, Vicent Muñoz, se reunió ayer con el vicerrector de participación y proyección universitaria, Jorge Hermosilla, para hablar del convenio marco que firmará el Ayuntamiento con la Universitat de València y preparar algunas de las actividades de cara a la conmemoración del 700 aniversario de la Carta Puebla.

Este convenio se firmará para llevar adelante futuras colaboraciones entre la Universidad y el Consistorio. Con esta intención se plantearán jornadas, exposiciones y demás actividades, y especialmente aquellas relacionadas con el 700 aniversario de la Carta Puebla.

La propuesta más destacada son las primera jornada de historia y arqueología, que tratarán de valorar el patrimonio histórico y arqueológico desde la época musteriense pasando por el neolítico, la edad de bronce hasta la actualidad y también se hablará de espacios como la Cueva santa, el Altet de Palau, las Cabessoles, la Cervera, el Fraile o la vía Augusta que pasa por la Font de la Figuera. También habrá espacio para la historia, con el hito histórico del 700 aniversario, hablando de la figura de don Gonzalo García, la restauración de la Carta Puebla o las Germanías, los masones ... hasta la actualidad.

Esta reunión se llevó a cabo en la sede del Rectorado, en Valencia y, según el portavoz municipal, Vicent Muñoz, «con el mismo clima de cordialidad y entendimiento que ya se ha tenido en las anteriores reuniones, he querido transmitir al Vicerrector la intención del ayuntamiento no sólo de firmar el convenio de colaboración con la Universitat, sino de ir más allá y pasar a la organización de actividades, jornadas, cursos y demás que esta institución nos ofrece».

lunes 08 octubre 2012 - 21:33:50    modo impresión 

 Valencians d'Algèria o pied-noirs valencians


Documental de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta:

"Algèria, el meu pais"

Pròximes presentacions del documental:

* A Benissa serà el dia 4 d’octubre
* l’Alfàs del Pi, el 5 d'octubre
* el Poble Nou de Benitatxell el dia 6 d’octubre

* Xàbia el dia 8 d’octubre.

* Gandia el dia 18 d’octubre: Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, Gandia. A les 20h.

* Pego el dia 19 d’octubre.

* València els dies 25 i 30 d’octubre

- Universitat de València: Aula Magna. La Nau (Universitat, 2). 25 d'octubre de 2012 de 19:00 a 21:00

- Universidad Politécnica de Valencia: 30 d'octubre de 2012

* Benidorm els dies 26 d’octubre i 30 de novembre

* Calp el dia 9 de novembre

* Xixona el 10 de novembre


Video-notícia a Canal 9 (le television valencienne).

05.10.2012. Reunió de Pied-noirs a Alacant

El 1962 la independència d'Algèria va portar a l'exili centenars de milers de residents europeus. Molts d'ells eren fills i néts d'alacantins que al segle XIX havien emigrat a Orà per fugir de la misèria. Són els anomenats /pied-noirs/. Molts tornaren a Alacant, una terra que els va obrir les portes i on pogueren refer la seua vida. Hui es reuneixen a Alacant per recordar eixe viatge d'anada i tornada.


lunes 08 octubre 2012 - 00:02:41    modo impresión 

Ir a la página  [1] 2
Categoría de noticias


Data / Hora

 

Seleccione Idioma




Genvalencia

Llista de correu d'intercanvi de la SVGH


Noticias para 2012

LuMaMiJuViSaDo
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031